Un partit més del Mini masculí. Els rivals, com sempre, més grans i confiats de superar-nos. Però no ens fan por. Portem un missatge encriptat a les nostres equipacions: Baixets Atrevits que Mosseguen (BAM).
Comença el partit i les cistelles es succeeixen per les dues bandes. Passen els minuts i els nostres entrenadors, l'Eduard i Ia Clàudia, aconsegueixen que els nens no es desanimin quan el rival encadena quatre triples plens de fortuna. Els pares, com sempre, animem i patim com si fos una final.
Cistella a cistella, anem remuntant fins al darrer període. Ho tenim a tocar, però el temps s'esgota. L'Eduard sol·licita un temps mort. Vint segons, un punt a baix i possessió. Un moment de pausa, per respirar i pensar, però també per decidir i actuar.
Qualsevol altre cauria en Ia precipitació cercant una cistella ràpida. Però en aquell precís moment Ia Clàudia, amb Ia seva mirada murri, xiuxiueja a l'oïda de l'Eduard un pla astut. Ell posa els ulls com plats, però no dubta ni un segon: és una estratègia infal·lible, un final ideal per a un partit èpic. Al posar la pilota en joc, una mala passada provoca una recuperació de pilota d'un contrari. Tot sembla perdut. Però de sobte descobrim que tot plegat era un engany destinat a tornar a recuperar Ia pilota en camp propi i provocar un contraatac guanyador contra la cistella rival.
Al darrer segon, cistella i victòria del BAM contra el C.E. La Marina. Herois per un dia.
