Sessió de presentació dels actes del 90è aniversari
ENRIC BERTRAN
Dilluns 22 de gener de 2018, el Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM) va emplenar de jugadors i jugadores, socis i amics, la Sala de Plens de l’antic Ajuntament de Sants, actual seu del districte de Sants-Montjuïc, que els de tota la vida coneixem com l’Alcaldia -abreujament de l’antiga Tinença d’Alcaldia on la gent del barri resolia tràmits administratius- i quedem un tant perplexos quan se’ns convoca a l’Ajuntament, fins al punt que potser encara podríem trobar algun dels antics que ens demanaria si ha d’anar a Barcelona. El motiu de la trobada era la presentació pública dels actes del 90è aniversari del BAM, a celebrar aquest any. Val a dir que la decoració d’aquesta magnífica sala, amb esgrafiats florals al sostre, terra de mosaic, columnes amb capitells i vitralls noucentistes, necessita d’aquesta mena d’actes perquè la seva solemnitat resti plenament justificada.
El fet d’haver estat comissionat pel club per acompanyar el jugador viu més antic del BAM, Pasqual Jardí (96 anys ben portats), em va permetre de seguir l’acte des de primera fila, en lloc reservat a personalitats. La visió privilegiada només es va veure alterada quan Jardí i una de les jugadores més novelles del club van anar a descobrir el logotip del 90è aniversari. Aleshores, un bon nombre de fotògrafs es van interposar entre la mesa i el públic, val a dir que per fer la seva feina, que esperem veure ben aviat i comprovar que la molèstia haurà valgut la pena. Tot i no tenir cap dubte al respecte, vam aprofitar la ubicació per fer les nostres fotografies.
La sessió es va iniciar amb un parlament institucional del president del BAM, Josep Figuera i Castell, qui va fer un repàs històric de l’entitat, des de la seva fundació, en temps de Joan López Ciurana, primer president, fins a la seva consolidació com a club dedicat a l’esport de base, al llarg de la presidència de Josep M. Codina i Brunet. Per reblar el clau, va fer memòria de la distinció rebuda de la Federació Catalana de Basquetbol (FCB) com el club amb més equips en competició. A continuació, el president Figuera va presentar el seguit d’actuacions previstes al llarg d’aquest any de celebració, destacant-ne l’exposició muntada al soterrani d’aquesta mateixa Alcaldia i la presència del BAM en les diverses xarxes socials, avui en dia imprescindible, si un vol ser algú. Per cloure la seva intervenció, va presentar els altres membres de la mesa, que hi eren tant per raons institucionals com d’amistat, i va agrair l’assistència de tothom.
La paraula va passar en primer lloc a Mercè Velilla i Ramos, directora general de la Fundació Cultural Hostafrancs (FCH), qui es va presentar com a veterana jugadora del BAM femení i, per això, hostafranquina d’adopció (procedent del BIM, la nostra sana competència esportiva a Sants, com es veurà més endavant). Velilla va posar de relleu l’esperit de servei i el compromís amb el barri i el país, de les entitats a l’empara de la FCH, i en especial del BAM. I va acabar amb una referència als equips femenins del club, tot destacant-ne el caràcter pioner en el bàsquet de casa nostra.
Aquest esguard còmplice al bàsquet de noies també va ser en el punt de mira de Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada d’esports de l’Ajuntament, que va voler destacar la vàlua d’aquest biaix paritari de l’esport formatiu. Dit això, Carranza va posar en relleu que 90 anys esdevenien una gran notícia, des d’una triple perspectiva, esportiva, històrica i ciutadana. Finalment, va recordar que havia format part de la família del BAM, on havia jugat un fill seu, perquè havia escollit entre diverses opcions el nostre projecte esportiu.
Joan Fa va començar dient que la FCB, que s’honorava de presidir, era a prop de fer cent anys i que això era en part així gràcies a la col·laboració de clubs històrics com és ara el BAM, raó per la qual va fer lliurament al president Figuera d’un record commemoratiu de l’efemèride que el BAM celebrava enguany. Abans, Fa havia pronunciat mots de reconeixement envers l’enorme potencial del bàsquet femení i havia fet un crit en favor de l’esperit de sana competició que sempre havia de presidir la pràctica d’un esport com el bàsquet.
De part del districte de Sants-Montjuïc i en representació de la regidora absent, va parlar Joan Sanromà i Bauló, qui tot i venir del món del futbol, va definir Sants com a territori bàsquet, la qual cosa, un cop incorporat Hostafrancs a dit territori, va merèixer els espontanis aplaudiments del públic assistent. Sanromà va acabar la seva intervenció tot remarcant la funció de l’esport com a eina inestimable de cohesió social i, en aquest sentit, va agrair la feina feta per clubs com ara el BAM.
El diputat provincial Jordi Martí i Galbis, de l’àrea d’esports de la Diputació de Barcelona, va posar en valor la inestimable tasca de clubs com el BAM, que fan front a la manca de recursos econòmics i se’n surten amb grans dosis d’il·lusió i de dedicació. Martí va instar aquestes entitats a demanar el suport d’administracions com la Diputació, un ens dotat de recursos i que té entre els seus objectius subvenir les necessitats locals. Penso que no l’erro si m’ho prenc com una invitació per seure a parlar.
Abans d’acabar, el president del BIM (Bàsquet Institució Montserrat) va obsequiar el BAM amb una placa commemorativa dels molts anys viscuts a prop d’aquest altre club històric del bàsquet català, al barri de Sants, que més que de rivalitat esportiva han estat d’història compartida. Encabat, a la sala Anselm Cartañà, es va oferir un refrigeri complet, alhora que es va inaugurar una mostra de la història del BAM, a través de l’exposició d’una tria de samarretes que els diversos equips del club han portat, des de la seva fundació, en 1928, fins a l’actualitat.
ENRIC BERTRAN
Dilluns 22 de gener de 2018, el Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM) va emplenar de jugadors i jugadores, socis i amics, la Sala de Plens de l’antic Ajuntament de Sants, actual seu del districte de Sants-Montjuïc, que els de tota la vida coneixem com l’Alcaldia -abreujament de l’antiga Tinença d’Alcaldia on la gent del barri resolia tràmits administratius- i quedem un tant perplexos quan se’ns convoca a l’Ajuntament, fins al punt que potser encara podríem trobar algun dels antics que ens demanaria si ha d’anar a Barcelona. El motiu de la trobada era la presentació pública dels actes del 90è aniversari del BAM, a celebrar aquest any. Val a dir que la decoració d’aquesta magnífica sala, amb esgrafiats florals al sostre, terra de mosaic, columnes amb capitells i vitralls noucentistes, necessita d’aquesta mena d’actes perquè la seva solemnitat resti plenament justificada.
El fet d’haver estat comissionat pel club per acompanyar el jugador viu més antic del BAM, Pasqual Jardí (96 anys ben portats), em va permetre de seguir l’acte des de primera fila, en lloc reservat a personalitats. La visió privilegiada només es va veure alterada quan Jardí i una de les jugadores més novelles del club van anar a descobrir el logotip del 90è aniversari. Aleshores, un bon nombre de fotògrafs es van interposar entre la mesa i el públic, val a dir que per fer la seva feina, que esperem veure ben aviat i comprovar que la molèstia haurà valgut la pena. Tot i no tenir cap dubte al respecte, vam aprofitar la ubicació per fer les nostres fotografies.
La sessió es va iniciar amb un parlament institucional del president del BAM, Josep Figuera i Castell, qui va fer un repàs històric de l’entitat, des de la seva fundació, en temps de Joan López Ciurana, primer president, fins a la seva consolidació com a club dedicat a l’esport de base, al llarg de la presidència de Josep M. Codina i Brunet. Per reblar el clau, va fer memòria de la distinció rebuda de la Federació Catalana de Basquetbol (FCB) com el club amb més equips en competició. A continuació, el president Figuera va presentar el seguit d’actuacions previstes al llarg d’aquest any de celebració, destacant-ne l’exposició muntada al soterrani d’aquesta mateixa Alcaldia i la presència del BAM en les diverses xarxes socials, avui en dia imprescindible, si un vol ser algú. Per cloure la seva intervenció, va presentar els altres membres de la mesa, que hi eren tant per raons institucionals com d’amistat, i va agrair l’assistència de tothom.
La paraula va passar en primer lloc a Mercè Velilla i Ramos, directora general de la Fundació Cultural Hostafrancs (FCH), qui es va presentar com a veterana jugadora del BAM femení i, per això, hostafranquina d’adopció (procedent del BIM, la nostra sana competència esportiva a Sants, com es veurà més endavant). Velilla va posar de relleu l’esperit de servei i el compromís amb el barri i el país, de les entitats a l’empara de la FCH, i en especial del BAM. I va acabar amb una referència als equips femenins del club, tot destacant-ne el caràcter pioner en el bàsquet de casa nostra.
Aquest esguard còmplice al bàsquet de noies també va ser en el punt de mira de Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada d’esports de l’Ajuntament, que va voler destacar la vàlua d’aquest biaix paritari de l’esport formatiu. Dit això, Carranza va posar en relleu que 90 anys esdevenien una gran notícia, des d’una triple perspectiva, esportiva, històrica i ciutadana. Finalment, va recordar que havia format part de la família del BAM, on havia jugat un fill seu, perquè havia escollit entre diverses opcions el nostre projecte esportiu.
Joan Fa va començar dient que la FCB, que s’honorava de presidir, era a prop de fer cent anys i que això era en part així gràcies a la col·laboració de clubs històrics com és ara el BAM, raó per la qual va fer lliurament al president Figuera d’un record commemoratiu de l’efemèride que el BAM celebrava enguany. Abans, Fa havia pronunciat mots de reconeixement envers l’enorme potencial del bàsquet femení i havia fet un crit en favor de l’esperit de sana competició que sempre havia de presidir la pràctica d’un esport com el bàsquet.
De part del districte de Sants-Montjuïc i en representació de la regidora absent, va parlar Joan Sanromà i Bauló, qui tot i venir del món del futbol, va definir Sants com a territori bàsquet, la qual cosa, un cop incorporat Hostafrancs a dit territori, va merèixer els espontanis aplaudiments del públic assistent. Sanromà va acabar la seva intervenció tot remarcant la funció de l’esport com a eina inestimable de cohesió social i, en aquest sentit, va agrair la feina feta per clubs com ara el BAM.
El diputat provincial Jordi Martí i Galbis, de l’àrea d’esports de la Diputació de Barcelona, va posar en valor la inestimable tasca de clubs com el BAM, que fan front a la manca de recursos econòmics i se’n surten amb grans dosis d’il·lusió i de dedicació. Martí va instar aquestes entitats a demanar el suport d’administracions com la Diputació, un ens dotat de recursos i que té entre els seus objectius subvenir les necessitats locals. Penso que no l’erro si m’ho prenc com una invitació per seure a parlar.
Abans d’acabar, el president del BIM (Bàsquet Institució Montserrat) va obsequiar el BAM amb una placa commemorativa dels molts anys viscuts a prop d’aquest altre club històric del bàsquet català, al barri de Sants, que més que de rivalitat esportiva han estat d’història compartida. Encabat, a la sala Anselm Cartañà, es va oferir un refrigeri complet, alhora que es va inaugurar una mostra de la història del BAM, a través de l’exposició d’una tria de samarretes que els diversos equips del club han portat, des de la seva fundació, en 1928, fins a l’actualitat.
Una exposició de samarretes
ENRIC BERTRAN
El mateix vespre de la presentació dels actes de celebració del 90è aniversari del Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), dilluns 22 de gener de 2018, a la sala de plens de l’Alcaldia (antiga Tinença d’Alcaldia, d’aquí ve el nom que fem servir a Hostafrancs), es va inaugurar aquesta mostra commemorativa, a la sala Anselm Cartañà, espai polivalent de l’Arxiu Municipal, situat al soterrani, no fa gaire rehabilitat, de la seu del districte de Sants-Montjuïc. Aprofitem l’avinentesa per agrair en nom del BAM la cessió despresa de dit local i les facilitats rebudes per muntar-hi l’exposició.
Aquesta mostra, la primera de les activitats programades amb regularitat mensual per la comissió organitzadora del 90è aniversari del BAM, venia encapçalada per una pancarta de mitjana grandària que il·lustrava amb diverses fotografies els moments més rellevants de la història del club, explicats amb textos breus, la concreció dels quals en feia inexcusable la lectura. La trajectòria del BAM es va iniciar en 1928, quan hom jugava en camps precaris i amb pilota de futbol, amb espardenyes, samarreta i calça curta, i ha arribat, superant tots els entrebancs, fins a l’actualitat, en què el BAM es pot enorgullir de ser un dels clubs històrics del bàsquet català, fermament arrelat al barri d’Hostafrancs.
Aquest llarg trajecte quedava ben demostrat amb l’original exhibició d’una tirallonga de samarretes de diferents èpoques, disposades successivament per donar idea de l’evolució de les equipacions durant tot aquest temps. Val a dir que les peces exhibides ensenyaven la preferència de teixits, com més va, més ben adaptats a la pràctica esportiva, així com l’afegit del nom i l’escut del club als solitaris números de les samarretes antigues.
En aquest element tan senzill, com és ara una samarreta, ben segur que hi traspuen els records de qui la va dur durant anys i que per això la conserva gelosament. És d’agrair, doncs, la seva cessió per a aquesta exposició, de part d’antics jugadors i jugadores, d’altres encara avui en dia en actiu o de familiars que les guarden com un record d’inestimable valor sentimental. Sota cada samarreta, hi penjava una fotografia dels components de cada equip, amb els seus noms, per a què el visitant pogués completar aquest exercici de nostàlgia, buscant-hi vells companys, encara amics.
La mostra es completava amb uns roll ups que anunciaven l’esdeveniment, que feien referència al bàsquet femení o que feien publicitat de l’Escola de Bàsquet. I, com a cloenda, hi havia una altra pancarta amb el logotip creat exprés per a la commemoració del 90è aniversari i el crit de guerra per encoratjar els equips: “A Hostafrancs, i tu, i tu, BAM!!!” (Els dies que hom va disposar d’un ordinador, es va passar un audiovisual amb fotografies antigues i modernes de l’arxiu Joan Pelegrí, dels àlbums del BAM o cedides gentilment per particulars.)
Fins dimecres 31 de gener, dia que es va desmuntar l’exposició, hi van desfilar diversos equips del planter i la canalla de l’Escola de Bàsquet, així com un bon nombre de jugadors i jugadores del club, alguns en actiu, la majoria ja retirats, familiars seus i amistats del BAM. Tots aquests ho van fer de 6 a 8 de la tarda, quan hi havia amfitrions que els podien guiar, però durant la resta del dia ens afigurem força més visites.
ENRIC BERTRAN
El mateix vespre de la presentació dels actes de celebració del 90è aniversari del Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), dilluns 22 de gener de 2018, a la sala de plens de l’Alcaldia (antiga Tinença d’Alcaldia, d’aquí ve el nom que fem servir a Hostafrancs), es va inaugurar aquesta mostra commemorativa, a la sala Anselm Cartañà, espai polivalent de l’Arxiu Municipal, situat al soterrani, no fa gaire rehabilitat, de la seu del districte de Sants-Montjuïc. Aprofitem l’avinentesa per agrair en nom del BAM la cessió despresa de dit local i les facilitats rebudes per muntar-hi l’exposició.Aquesta mostra, la primera de les activitats programades amb regularitat mensual per la comissió organitzadora del 90è aniversari del BAM, venia encapçalada per una pancarta de mitjana grandària que il·lustrava amb diverses fotografies els moments més rellevants de la història del club, explicats amb textos breus, la concreció dels quals en feia inexcusable la lectura. La trajectòria del BAM es va iniciar en 1928, quan hom jugava en camps precaris i amb pilota de futbol, amb espardenyes, samarreta i calça curta, i ha arribat, superant tots els entrebancs, fins a l’actualitat, en què el BAM es pot enorgullir de ser un dels clubs històrics del bàsquet català, fermament arrelat al barri d’Hostafrancs.
Aquest llarg trajecte quedava ben demostrat amb l’original exhibició d’una tirallonga de samarretes de diferents èpoques, disposades successivament per donar idea de l’evolució de les equipacions durant tot aquest temps. Val a dir que les peces exhibides ensenyaven la preferència de teixits, com més va, més ben adaptats a la pràctica esportiva, així com l’afegit del nom i l’escut del club als solitaris números de les samarretes antigues.
|
Entre les de més solatge, en destaquem una de blanca, que tot aprofitant un model clàssic de màniga curta duia la ema majúscula de ‘Montserrat’ cosida al bell mig, i una altra, ja de color blau, de l’històric jugador Josep (Pepitu) Amorós, encongida i decolorada per les moltes rentades, com a testimoni d’un ús força generós. Aquests detalls resultaven prou evidents, però n’hi havia d’altres que no ho eren tant i que ens van ser revelats per l’amic Juanjo Lostao, una d’aquelles persones a qui s’ha d’agrair haver fet al BAM tots els papers de l’auca: jugador, entrenador, directiu... i ara cicerone!
Una tarda que vam fer d’oients a les seves explicacions a un grupet de nens i nenes de l’Escola de Bàsquet, vam saber del cas d’una samarreta blava amb bandes de ratlletes grogues a les costures laterals. No era pas d’una tirada experimental per subvertir convencions establertes, sinó el resultat de l’enginyós reforç, ben segur que cosit a casa per la mare del jugador (en una època amb clara divisió de la feina segons el gènere), de la part més malmesa per la suor i les estrebades. Crec que, en algun moment i en algun lloc, algú hauria d’aplegar les nombroses anècdotes que els més antics, i els que no ho són tant, encara guarden a la memòria, abans que l’implacable pas del temps no s’emporti els records a l’oblit. |
|
En aquest element tan senzill, com és ara una samarreta, ben segur que hi traspuen els records de qui la va dur durant anys i que per això la conserva gelosament. És d’agrair, doncs, la seva cessió per a aquesta exposició, de part d’antics jugadors i jugadores, d’altres encara avui en dia en actiu o de familiars que les guarden com un record d’inestimable valor sentimental. Sota cada samarreta, hi penjava una fotografia dels components de cada equip, amb els seus noms, per a què el visitant pogués completar aquest exercici de nostàlgia, buscant-hi vells companys, encara amics.
La mostra es completava amb uns roll ups que anunciaven l’esdeveniment, que feien referència al bàsquet femení o que feien publicitat de l’Escola de Bàsquet. I, com a cloenda, hi havia una altra pancarta amb el logotip creat exprés per a la commemoració del 90è aniversari i el crit de guerra per encoratjar els equips: “A Hostafrancs, i tu, i tu, BAM!!!” (Els dies que hom va disposar d’un ordinador, es va passar un audiovisual amb fotografies antigues i modernes de l’arxiu Joan Pelegrí, dels àlbums del BAM o cedides gentilment per particulars.)
Fins dimecres 31 de gener, dia que es va desmuntar l’exposició, hi van desfilar diversos equips del planter i la canalla de l’Escola de Bàsquet, així com un bon nombre de jugadors i jugadores del club, alguns en actiu, la majoria ja retirats, familiars seus i amistats del BAM. Tots aquests ho van fer de 6 a 8 de la tarda, quan hi havia amfitrions que els podien guiar, però durant la resta del dia ens afigurem força més visites.
