Ostres! Ostres!




Fèlix Galbete


Un diumenge de començaments dels vuitanta pel carrer Baldiri i Reixac de Banyoles, no es sentia altra cosa que renecs i lamentacions: Ostres! Ostres! deien uns, que no ens passi res... —deien altres, arribarem i el partit ja s'haurà acabat... —deia algú que se la veia a venir... Tot això, dit tot panteixant i caminant tan de pressa, que les cames ens tocaven al cul! Ens dirigíem a la Pista de la parròquia de Sant Pere on jugaven les noies del primer equip.
Com que havíem arribat a la ciutat de l'Estany amb temps de sobres per jugar el partit, vam anar a esmorzar en un bar de la Plaça Major. Amb l'esmorzar acabat, "les nenes" van marxar abans per canviar-se, fer la roda... Aneu passant vam dir "els nens", ara venim... Aquest "ara venim" va ser la nostra perdició. Aquell establiment oferia tot un bé de Déu de possibilitats per passar una estona d'allò més entretinguda. Així que acte seguit, vam començar una mena "d'olimpíada" particular. Com aquell que no vol la cosa, s'iniciaren diversos "campionats simultanis" de futbolí, billar, ping-pong, i d'altres jocs fins que el cor ens va dir prou. Va ser en aquell moment que el grup de supporters ens vam adonar de la gravetat de la situació. El partit que anàvem a veure devia estar a punt d'acabar!
Quan finalment vam entrar a la pista, faltaven pocs minuts per acabar el partit — o potser eren segons?-, les mirades ens van travessar. Tota "la banqueta" es va girar per donar-nos "la benvinguda" no calia que ens diguessin res, s'entenia tot. Les noies anaven perdent i l'arbitratge sembla que no les havia afavorit gens.
Per acabar-ho d'adobar, la Pili, la Messi del BAM, havia estat expulsada -per primera i única vegada en la seva carrera!-, es veu que durant el partit havia cridat a la seva cunyada —que era una de les integrants de l'equip-, -Maria Antònia!!! per tal d'advertir-la d'alguna circumstància del joc. Segons sembla, l'àrbitre —que devia ser dur d'oïda i tenir la pell molt fina-, va entendre alguna expressió relativa a la seva sexualitat que no li va agradar gens, motiu pel qual, la Pili va ser expulsada sense contemplacions del terreny de joc.
No cal que us digui que aquest fet, per a "algun" dels supporters convertia la situació, ja tensa de per sí, en un cas d'extrema gravetat que podia posar en perill, fins i tot, la supervivència com a parella.
Tot i que la tornada en autocar podria qualificar-se d'un exemple de "Guerra Freda" en tota regla, "la sang no va arribar al riu", gairebé quaranta anys després, la parella no s'ha desfet, i el seu vincle amb el BAM, tampoc.