"Pa fichar"




Montse Sales


Hi ha dues jugadores especials a l’equip de veteranes:
De la primera diré que, per a mi ha estat la millor jugadora del club durant molts anys, almenys de l’època anterior a la línea de triples. Ràpida, desbordant, amb caràcter, encistelladora des de tots els angles, en fi, una crack. Però té una espineta clavada: una mig emprenyada amb l’entrenadora en un partit amistós. A la mitja part li va demanar si tenia temps d’anar al labavo i aquesta li va dir que si. L’àrbitre va decidir que ja s’havia fet prou descans i es va reprendre el partit. La jugadora no havia tornat al camp i va ser substituïda. Imagineu-vos la cara que va posar. Ho volia jugar tot i tot.
De la segona us puc dir que mai ha jugat a bàsquet, però n’ha vists molts de partits. Aquesta és un tren de mercaderies, un mur, amb una força desmesurada. Ella entra al rebot com una piconadora i li és igual qui tingui davant, no té miraments. Però mai, mai amb mala fe. Té un cor que no li cap al pit. Ho dóna tot i per tothom. És la canya dels sopars que fan mensualment. És capaç de deixar una foto de la seva néta en algún racó del restaurant perquè tothom la pugui veure. En fi, Pili i Pepi, sou les millors i esteu “pa fichar”.