BLAI SORRIBES VA SER OBJECTE D'UN CÀLID HOMENATGE
Recollida i traduida al català per Enric Bertran
Al camp del [Basket Ball] Montserrat [primer nom del BAM], es va celebrar ahir [diumenge, 5 de juliol de 1936] al matí, un partit entre el propietari i el Renaixement [primer nom del Bàsquet Institució Montserrat, conegut per l’acrònim BIM], actual campió de l’Agrupació. Aquest partit anava dedicat al jugador Sorribes, qui s’acomiadava com a jugador amb motiu de contraure matrimoni properament. L’homenatjat fou objecte d’atencions de tota mena, abans, durant i després del matx.
El desenvolupament del joc fou summament interessant i disputat. El Montserrat, amb l’ajuda eficacíssima de la seva defensa, formada per Arrufí i Berduque, va dur avantatge durant tot el transcurs del joc. Del Renaixement, es va distingir Trenchs, per la seva originalitat encistellant. Maurici, també feliç en el llançament, va col·laborar amb la resta dels seus companys a que no augmentés l’avantatge dels seus oponents. Els campions van ser batuts, doncs, pel resultat de 24 a 21.
Al final del matx, el senyor López Ciurana va fer entrega al capità del quintet quanyador d’una bonica copa. Acte seguit, al local social del club, hi va haver un cordial comiat “vermutejat” pels socis.
A la nit, a la sala de festes “Chez Vives,” va tenir lloc un àpat en honor de Sorribes, ofert per l’antic president de l’Agrupació, López [Ciurana], qui va repassar la vida esportiva de l’homenatjat amb sentides frases, posant el peu ferm en el criteri que serveixi d’exemple per als jugadors actuals la tasca eficaç i modesta desenvolupada per Sorribes en totes les seves actuacions. Blai Sorribes agraí allò que per a ell era inesperat, és a dir l’homenatge tributat, i va ser acomiadat amb càlids aplaudiments pels congretats a “Chez Vives.”
El Mundo Deportivo, 6.7.1936, p. 5.
Recollida i traduida al català per Enric Bertran
Al camp del [Basket Ball] Montserrat [primer nom del BAM], es va celebrar ahir [diumenge, 5 de juliol de 1936] al matí, un partit entre el propietari i el Renaixement [primer nom del Bàsquet Institució Montserrat, conegut per l’acrònim BIM], actual campió de l’Agrupació. Aquest partit anava dedicat al jugador Sorribes, qui s’acomiadava com a jugador amb motiu de contraure matrimoni properament. L’homenatjat fou objecte d’atencions de tota mena, abans, durant i després del matx.El desenvolupament del joc fou summament interessant i disputat. El Montserrat, amb l’ajuda eficacíssima de la seva defensa, formada per Arrufí i Berduque, va dur avantatge durant tot el transcurs del joc. Del Renaixement, es va distingir Trenchs, per la seva originalitat encistellant. Maurici, també feliç en el llançament, va col·laborar amb la resta dels seus companys a que no augmentés l’avantatge dels seus oponents. Els campions van ser batuts, doncs, pel resultat de 24 a 21.
Al final del matx, el senyor López Ciurana va fer entrega al capità del quintet quanyador d’una bonica copa. Acte seguit, al local social del club, hi va haver un cordial comiat “vermutejat” pels socis.
A la nit, a la sala de festes “Chez Vives,” va tenir lloc un àpat en honor de Sorribes, ofert per l’antic president de l’Agrupació, López [Ciurana], qui va repassar la vida esportiva de l’homenatjat amb sentides frases, posant el peu ferm en el criteri que serveixi d’exemple per als jugadors actuals la tasca eficaç i modesta desenvolupada per Sorribes en totes les seves actuacions. Blai Sorribes agraí allò que per a ell era inesperat, és a dir l’homenatge tributat, i va ser acomiadat amb càlids aplaudiments pels congretats a “Chez Vives.”
El Mundo Deportivo, 6.7.1936, p. 5.
