HISTÒRIQUES

CELEBRACIÓ DEL XXVè ANIVERSARI
Recollida i traduida al català per Enric Bertran



Col·loqui públic al Bàsquet Ateneu Montserrat

Dintre del complet programa d’actes preparats pel Bàsquet Ateneu Montserrat, amb motiu de la celebració del seu XXV aniversari, a dos quarts d’onze d’aquesta nit, a la sala d’actes de l’entitat, tindrà lloc un col·loqui públic sobre bàsquet, en el qual prendran part: el preparador Ferran Font, el jugador internacional Kucharski, el col·legiat senyor Navarro i el crític esportiu Manuel Espín. La modalitat dels col·loquis, que tanta acceptació ha merescut per part del públic, és de suposar que també es farà patent en aquest dedicat al bàsquet, esport que compta amb tants adeptes. De la competència dels mantenidors, cap esperar que la xerrada toqui aspectes del major interès. [La Vanguardia 23 d’octubre 1953, p. 19.]


El col·loqui sobre bàsquet de l’Ateneu Montserrat

El passat divendres, a la nit, va tenir lloc al saló d’actes de l’Ateneu Montserrat d’Hostafrancs l’anunciat col·loqui sobre temes diversos de bàsquet, en el qual van intervenir com a mantenidors Ferran Font, president de la Comissió Tècnica de la Federació Catalana, l’àrbitre Navarro, el jugador Eduard Kucharski i el nostre company de redacció Manuel Espín.
L’acte, que va resultar summament simpàtic, es va iniciar amb una amena i documentada dissertació a càrrec de Ferran Font, que versà sobre la línia històrica del nostre bàsquet. Al final de la xerrada del competent tècnic i preparador blaugrana, es va obrir el debat que va mantenir viu el seu interès en tot instant. Els mantenidors van ser objectes d’intencionades preguntes a les quals contestaren sempre amb precisa concisió. L’auditori mostrà una especial predilecció per dos dels ponents: Ferran Font i l’àrbitre Navarro.
Multitud de punts -d’ordre tècnic en la seva majoria- anaren tractant-se successivament i els interrogadors van obtenir en totes les seves preguntes una encertada i concreta resposta. El col·loqui, resumint, va constituir un complet èxit, raó per la qual els actius dirigents de l’Ateneu Montserrat van rebre, al final, moltes felicitacions. [El Mundo Deportivo, 25 d’octubre 1953, p. 4.]