Els colors del bàsquet




Montse Sales


Pistes de ciment plenes de terra, sense marcar i relliscoses. Parquets on quedaves trabat i amb tanta ratlla que no sabies quina era la bona. Vestidors pudents amb dutxes d’aigua freda. Vestidors amb una dutxa per cadascú d’aigua ben calenteta.
Pilotes sense dibuix i boturudes que no es podien ni agafar. Pilotes ben rugoses acabades d'estrenar i que et feien mal als dits.
Matinades per no res si plovia, perquè sabies que no es jugaria el partit.
Partits de nit entre setmana gairebé sense llum.
Partits guanyats de “canya” i altres de perduts per un punt. Partits propis i partits dels altres.
Desplaçaments en autocar, metro, cotxe, tren.
Dies que jugaves bé i dies que no n’entrava ni una, per culpa dels “aros” sempre.
Àrbitres que no podien amb la panxota i d’altres més joves que el propi jugador i desenes de partits que ens arbitrava el mateix.
Molt de joc net i, per sort, poc de joc brut.
Dies amb una quantitat respectable de públic i dies amb 4 gats.
Sí amics, puc dir que tots aquests colors del bàsquet els he vist, però ben segur que encara me’n queda algun per veure.