La intensa olor agre, que omple "espai tancat del vestidor, no esmorteeix les rialles i els crits que el grup de joves adolescents no paren de proferir sota el raig de l'aigua freda de Ia dutxa. Al terra és barregen mitjons, pantalons curts i samarretes suades dels joves jugadors.
Avui em caigut derrotats al camp, ja fa unes jornades que Ia victòria és fa esperar. L'entrenador insisteix i s'esmerça en fer-nos millor esportistes i persones i, de debò, que ens esforcem en seguir les seves pautes al camp i als entrenaments, però costen d'arribar els resultats esportius.
Qui pugui veure l'escena del vestidor no es creurà que no ens afecta una nova derrota, i tant que ens afecta!. Sortim del camp capcots i enfadats, mentre els pares d'alguns dels companys ens animen i encoratjant —heu jugat molt bé!....llàstima de l'última cistella!. Ens agrada sentir-nos acompanyats, ens ajuda a passar la decepció del moment.
El vestidor, però, marca Ia línia que ens fa realment forts, no com espai físic on protegir-nos i amagar-nos, no. Aquí, nus de roba, és on ens trobem forts com a joves amb ganes de viure, de parlar, de riure, de créixer amb l'amistat, que, sense saber-ho, ens portarà a Ia maduresa. Ens identifiquem amb un club, sabem Ia importància de guanyar perquè enforteix en el nostre ànim, però seguim sent companys i així partit rere partit, entrenament rere entrenament, quan acabem de suar, ens sentim còmplices d'aquesta amistat que neix amb l'adolescència i perdurarà amb els anys.
