Dilluns 26 de novembre, a la sala d’actes de l’Escola Joan Pelegrí, es van cloure (bé que no pas del tot) les activitats commemoratives del norantè aniversari del Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), amb una conferència sobre “Els orígens del bàsquet a Catalunya i el paper del BAM,” a càrrec de Lluís Puyalto. L’acte va ser introduït pel president del BAM, Josep Figuera Castells, qui va fer un repàs de totes les activitats que, mes a mes, han cobert la celebració d’enguany. Seguidament, va fer la presentació del ponent, el senyor Lluís Puyalto, historiador, director del Centre d’Estudis de la Fundació del Bàsquet Català i autor de l’obra El bàsquet a Catalunya.
El senyor Puyalto, després d’agrair la invitació del BAM i felicitar-lo pels seus noranta anys, va encetar la seva conferència ocupant-se dels orígens del bàsquet, als Estats Units, a les acaballes del segle XIX, a la Universitat d’Springfield (Massachusetts), de la mà d’un professor d’educació física que plantejà la introducció d’aquest esport com una alternativa a la gimnàstica, explotant la vàlua formativa de la seva pràctica, tant a nivell físic, com moral i intel·lectual.
Pel que fa a l’arribada del bàsquet a casa nostra, Puyalto destacà el paper del pedagog Eladi Homs, qui l’havia descobert arran una estada als EUA, becat per l’Escola de Mestres de Joan Bardina, amb la comesa de conèixer el model educatiu nord-americà. En tornar, Homs féu difusió del bàsquet a Catalunya, posant el peu ferm en el seu valor pedagògic, raó per la qual considerà recomanable introduir-lo a les classes d’educació física.
El ponent ressaltà que una de les primeres escoles a fer-ho, l’any 1913, fou l’Escola Vallparadís, de Terrassa, de la mà d’Artur Martorell i Alexandre Galí, llavors dues persones joves, però ja compromeses amb la renovació pedagògica, que donaven els seus primers passos com a mestres, a la ciutat del Vallès. Puyalto remarcà, doncs, el paper de l’escola renovadora en la introducció del bàsquet, un paper que convé no menystenir.
Pel que fa l’aparició d’equips dedicats a la pràctica del bàsquet, el ponent parlà de la figura cabdal de l’escolapi Eusebi Millán, qui passa per ser l’introductor del basquetbol a Catalunya, concretament a l’Escola Pia del barri de Sant Antoni, on exalumnes d’aquest centre educatiu crearen el 1922 el CE Laietà, el club degà del bàsquet català. Els seguiren d’altres com el Martinenc, l’Espanyol, el Sants... El Pare Millán passà per diverses Escoles Pies de Catalunya i a totes hi promocionà l bàsquet.
La implantació creixent del bàsquet a Catalunya, amb l’aparició d’altres clubs portà la necessitat d’unificar normes i reglaments, cosa que explica la fundació, el 1925, de la Federació Catalana de Basquetbol (FCB). Però, l’impuls definitiu va venir, segons Puyalto, del gran impacte que assolí un encontre de la selecció catalana amb l’Hindú Club de Buenos Aires, en un partit on la gran qualitat dels argentins donà pas a una bona repassada.
Amb un esport reglamentat i amb una afició ben consolidada, el 1928, fou fundat el Basket Ball Montserrat -el primer nom del BAM-, el qual jugà un paper important en la difusió del bàsquet a nivell popular. Fins al punt que, davant la impossibilitat d’alguns clubs de complir amb les exigències econòmiques federatives, arribà a crear una competició pròpia, de la mà del seu president López Ciurana: l’Agrupació de Bàsquet de Catalunya.
Aquesta competició arrelà força durant els anys trenta i acabà rebent el vistiplau de la FCB, que primerament havia prohibit els seus equips afiliats de participar-hi. Semblantment, va passar amb la competició organitzada per l’Església, que no volia perdre pistonada pel que feia al valor formatiu del bàsquet i a les possibilitats que obria al seu proselitisme. I el bàsquet femení començava a treure el cap, quan la guerra ho esguerrà tot.
Lluís Puyalto finalitzà la seva intervenció, havent fet un interessant repàs dels primers anys del bàsquet a Catalunya. Les seves recerques, des de la Fundació del Bàsquet Català, van força més enllà, però, i podrien donar peu, sens dubte, a una altra xerrada. El president Figuera li ho agraí, fent-li lliurament del logotip del 90è aniversari del BAM, clogué l’acte donant les gràcies al públic present i convidant-lo al refrigeri preparat per a l’ocasió.
Ja hem advertit en començar, que les activitats commemoratives no s’han acabat del tot, però això tocarà explicar-vos-ho el desembre. De moment, permeteu-nos aixecar acta d’un esdeveniment molt important: dimecres 28 de novembre de 2018, al Saló de Cent de l’Ajuntament de la ciutat es va fer lliurament de la Medalla d’Honor de Barcelona al Bàsquet Ateneu Montserrat, en reconeixement a la tasca d’aquests 90 anys. [Enric Bertran]
