Joan Bodi
Els jugadors del BAM aprofiten la mitja part per recuperar-se. Fa dies que s'han quedat sense entrenador i fan el que poden per tirar endavant.
La primera part no ha anat malament però sense ningú que mani el vestuari es torna caòtic. Incapaços de romandre quiets van amunt i avall. Enmig del desconcert un d’ells va al lavabo. Sembla que ningú li fa cas. Absent al que passa es tanca en el petit servei.
Té un malestar enorme i necessita amb urgència asseure’s a la tassa. La porta no acaba de tancar bé però a ell li és igual. Una suor freda li recorre tot el cos. Per fi s’allibera.
En sortir no sent a ningú, tots han marxat i l’han deixat allà, es renta les mans i es dirigeix cap a la porta, no té clar l’estona que ha passat però ho necessitava.
Gira el pom però la porta no s’obre, ho torna a intentar i res, l’han deixat tancat.
Comença a cridar. No el sent ningú. De fons sent xiulets i aplaudiments; el partit fa estona que ha començat i sembla que ningú l’ha trobat a faltar. Torna a cridar, ara amb més força. Per fi algú obra la porta, és una dona del servei de neteja. Sense quasi donar-li les gràcies surt corrents cap al camp.
En entrar a la pista crida: “Cabrons, m’heu deixat tancat”.
