ACTIVITATS DEL MES DE DESEMBRE

ADDENDA DE DESEMBRE

Recollida per Enric Bertran

Al moment de ressenyar l’acte de cloenda del 90è aniversari del Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), ja vam advertir que la memòria corresponent al mes de novembre no seria pas l’última, ja que comptàvem amb notícies importants del mes de desembre.





Bé que la primera correspon, de fet, al darrer dia de novembre: divendres 30, a l’Auditori del Museu Olímpic i de l’Esport, la Fundació del Bàsquet Català va lliurar els Premis Sènior 2018 a basquetbolistes que han jugat més de vint anys en una mateixa entitat. Del BAM, van ser guardonats per aquesta fidelitat els amics Daniel Roura Coma, jugador encara en actiu, amb vint-i-sis temporades al club, i Albert Fabra Giménez, amb vint-i-una. Actualment que hom canvia d’equip amb summa facilitat, la pertinença durant tantes i tantes temporades al BAM, és un fet que bé val un reconeixement com és ara aquest. Si, a més a més, ha anat acompanyat d’una generosa dedicació en altres tasques al club, esdevé doblement merescut.
Diumenge 16 de desembre, el BAM i el club NJP (Natació Joan Pelegrí) van muntar, com ja ve sent tradicional, una jornada per a col·laborar amb la Marató de TV3, enguany dedicada a la lluita contra el càncer. Des del punt de vista solidari, l’activitat principal de la diada va ser una xocolatada i un vermut, oferts al menjador de l’escola, perquè el donatiu de cinc euros que es demanava a cadascú i que també donava dret a participar en les activitats de bàsquet i piscina, va representar bona part del muntant que s’aconseguí de reunir. També va recollir fons una tómbola en què jugadors i jugadores de l’Escola de Bàsquet van aportar-hi els regals, seleccionats entre joguines i altres articles que tenien a casa. Val a dir que, comprant un tiquet (1 €), tocava segur. Comptat tot això, i afegits el parell d’euros de reserva de plaça pel dinar de germanor i els donatius particulars, hom aconseguí aplegar 1.233 €.
A la piscina del NJP, durant el matí, es van realitzar diverses sessions de natació artística, en modalitat d’exhibició, de part d’esportistes del club, i es van programar activitats d’aiguagim i waterpolo obertes a tothom. Al Blau Arena, es van jugar partits entre equips formats per pares i mares de la canalla de l’Escola de Bàsquet i de les categories inferiors del BAM. Encabat, es jugà un disputat partit entre dos equips de veterans, els quals van deixar empremta de la qualitat basquetbolista que, tot i l’inexorable pas dels anys, encara atresoren.
Aquest matx va ser un entranyable espai per al record, el millor, sens dubte, per aturar el joc al punt del minut nou: el 9 era el número que duia el Fèlix Galbete Hernàndez, mort de càncer el juliol d’enguany, i els seus companys del BAM van voler homenatjar-lo d’aquesta manera, amb la complicitat del centenar llarg d’amics i amigues del Fèlix que s’havien citat per a l’ocasió a la pista de bàsquet de l’Ateneu.
L’acte, conduït pel president del BAM, Josep Figuera, i en presència de la companya del Fèlix, la Pili Ramasco, i els seus dos fills, Gerard i Aleix, fou senzill, però entranyable. I, sobretot, amb una perspectiva perdurable: es retirà la samarreta del Fèlix, que quedarà exposada en un lloc preferent de la pista poliesportiva, enmig dels escuts del BAM i de la Fundació Cultural Hostafrancs. És previst, a més, col·locar-hi una placa, on es farà memòria pública de la generosa dedicació del Fèlix al BAM, com a jugador en totes les categories, com a entrenador, delegat i directiu, i també a l’escola, on va fer de professor. Encabat, una setantena dels presents ens vam aplegar en un dinar muntat en la nostrada modalitat cal portar-se’l.
Amb aquesta crònica de desembre, n’enllesteixo la darrera de mensual que vam acordar de redactar amb el ja enyorat Fèlix Galbete, per guardar deguda memòria de les activitats realitzades amb motiu del 90è aniversari del BAM. Malauradament, només en vam signar una de conjunt, però haig de posar de relleu que sempre l’he tingut ben present quan les redactava, recordant converses i projectes. Per tant, vull fer constar que algunes de les coses que hi he escrit també són seves, tret dels possibles estirabots, que són només responsabilitat meva.
D’ara endavant, ja pensarem què fem i per on sortim, perquè quan en Fèlix ens va reclutar per a la comissió organitzadora dels 90 anys del BAM, ho va fer amb la intenció de no tancar la feina amb aquesta efemèride. I, després, quan el president Josep Figuera em va incorporar a la seva junta directiva, vaig renovar el compromís. A tots dos els ho vull agrair, perquè el BAM és per a mi, entre altres coses, allò que queda d’aquell vell Ateneu on ens vam fer amics.